Efectes audiovisuals

Fa uns dies, fent zapping, vaig veure com una cadena estatal anunciava els continguts d'un d'aquests programes del cor que s'emeten els vespres dels caps de setmana. Sempre m'ha mig deprimit veure com es destinen diners i temps per "debatre" sobre la vida íntima de famosos, que aquests cobrin per fer-ho i que els tertulians pensin (o diguin) que fan de periodistes. De fet, l'anunci és un resum boníssim dels elements claus d'aquest tipus de programa; exaltació de l'enfrontament personal, xafarderia, irracionalitat,... La qüestió és que els curtíssims 15 o 20 segons de durada de l'anunci i el rerefons musical de to apocalíptic són suficients per enviar el missatge: els que escullin l'opció de veure el programa podran gaudir d'un bon espectacle de retrets que treuran a la llum allò que encara no sap ningú sobre la vida personal del famós o famosa de torn.

No estic gens en contra de consumir entreteniment a través de la televisió, jo ho faig. Però l'entreteniment no vol dir manca de contingut. Fa una estona TV3 ha emès el programa d'en Capdevila, Qui els va parir. Pot agradar molt, poc o gens, però està clar que compta de contingut ja que el programa gira entorn la tasca d'educar un fill. I com aquest programa, molts d'altres. Però també n'hi ha molts, massa, que van mancats de contingut. I tenen audiència, la gent se'ls mira. Les característiques i el motiu d'aquesta audiència donaríen per hores de conversa. En tot cas el que m'agradaria destacar és la manca de perspectivasocial de molts programes de l'oferta televisiva actual.

Crec que és evident que caldria tenir més en compte aquest fet. Està clar que tothom és lliure d'escollir si mira més o menys la televisió i quins canals mira quan la mira. Al marge d'això, la realitat és que vivim en l'època de la imatge, i el consum de televisió és massiu, i la manca de contingut del que abans parlava és present a molts canals d'audiències massives. Per tant, al marge del nou ventall de possibilitats que existeix actualment (fruit de l'aparició d'internet, telefonia mòbil, etc...), que cal tenir en compte, la televisió segueix essent un element importantíssim en la transmissió de valors i d'opinions.

Penso que seria socialment responsable posar més atenció en aquest fet. Segurament, no només els poders públics, sinó que també la societat civil. Tampoc crec que influir en aquest sentit sigui sinònim ni de censura ni d'adoctrinament, sinó de sentit comú. Seria quelcom tant evident (que no senzill) com evitar la mala gestió d'un mitjà que, com dèia abans, contribueix a la transmissió de valors socials. Arthur Miller ho explica molt millor que jo, i més ràpid, quan diu: No sé pas com podria demostrar-ho, però jo crec que quan es viu envoltat d'aquesta massa agitada de representacions teatrals volgudament falsejades resulta cada vegada més difícil, per a moltíssima gent, identificar la realitat.