dimecres, de maig 23, 2007

Debat amb Ernest Benach



Acabo d'assistir a un debat amb el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, l'Ernest Benach. La sessió ha estat organitzada per ERC de Girona, a l'Estació Jove (on, per cert, no és la primera vegada que passo una calor horrorosa). Hem assistit a l'acte representants del teixit associatiu gironí. Jo sóc molt novell en l'àmbit associatiu, però em fa molta il·lusió anar-hi entrant. He assistit a l'acte, sobretot, perquè m'interessava escoltar les reflexions del President del nostre Parlament des d'aprop, i l'experiència ha estat, en termes generals, enriquidora.

El President, més que "clavar" un discurs eminentment electoralista, ha exposat una serie de reflexions de país que em semblen molt interessants, ja que coincideixen plenament amb la idea de fons de molts dels projectes que dinamitzem des de NEÒPOLIS. Això no vol dir, però, que el context electoralitsa no hi fos present. En tot cas ho he considerat un tema secundari; primer, perquè no voto a Girona capital i, segon, perquè després de tants dies amb multitud de missatges partidistes m'he creat una mena de cuirassa fictícia que no em treuré fins el dia 28 de maig.

En síntesi, el Sr. Benach ha exposat, molt millor que jo, una idea que ja vaig intentar explicar a l'article dedicat a les eleccions municipals. Bona part del discurs inicial s'ha centrat en la necessitat d'assumir i entendre el context actual on s'ubica Catalunya. Un entorn amb canvis constants i rapidíssims on les noves tecnologies han près un paper fonamental en la nostra vida diària. Aquesta realitat, derivada de la globalització, té repercussions locals i genera l'aparició de noves realitats i necessitats cada cop més específiques i sectorialitzades. Davant d'això, el teixit associatiu està jugant (com havia fet en l'època no democràtica) un paper fonamental a l'hora d'atendre i treballar noves problemàtiques socials de tot tipus,...fins i tot amb més rigurositat i èxit que la pròpia Administració. Per tant, dèia el President, som davant una gran oportunitat per començar a aplicar una
nova manera de fer política assumint la necessitat de dialogar i implicar a la societat civil en els processos públics de presa de decisions (el pas del model de benestar al model relacional, que diem els politòlegs)

És important que alts dirigents del nostre país tinguin aquest punt de vista (siguin del partit que siguin) ja que, tot i ser fonamental, estem parlant d'un tema emergent i encara poc treballat a nivell pràctic. O si més no menys del que caldria (l'administració és lenta!!)

En tot cas he aprofitat la ronda d'interevencions per exposar que els que ens dediquem a dinamitzar la implicació dels ciutadans en la gestió pública, tenim la sensació d'estar un pèl sols (almenys jo) en el sentit que, tan governants com governats, no acaben de tenir assumida aquesta necessitat de canvi de model. En altres paraules, que cal passar del discurs al fet, del paper al carrer per no convertir aquesta oportunitat en una amenaça. La Generalitat està apostant per anar desenvolupant aquest model (sobretot des de la Direcció General de Participació Ciutadana, dirigida per un dels millors mestres que mai he tingut, en Quim Brugué), però tot i això, si no hi ha una voluntat política decidida en aquest sentit, i un esforç pedagògic de cares a la ciutadania el gran discurs de poc en haurà servit.

La resposta del Presidet Benach no ha estat malament, ha utilitzat un exemple del passat per intentar demostrar que el que ara pot semblar innecessari o llunyà es pot convertir en un tema prioritari de l'agenda política. Ha explicat com, des del moviment escolta, l'any 76, exposaven la necessitat de pensar i gestionar el medi ambient de forma sostenible. Llavors semblava una "utopia de
hippies" i, en canvi, a hores d'ara és un tema cabdal. Esperem que amb la participació ciutadana passi el mateix, però més ràpid!!!...que el món canvia a passos de gegant!

4 comentaris:

bonshoms ha dit...

Bo, bo!

Unknown ha dit...

Suposo que, com dius, es tracta d'un tema que caurà pel seu propi pes. Això sí, ara per ara, uns, els governants els hi va millor només havent 'd'enredar' gent cada quatre anys i durant aquest temps anar-s'ho fent ells tot sols. Els altres, com a mínim una gran part de la societat, assistim avorrits a l'espectacle fins i tot amb un alarmant tantsemenfotisme. En aquest sentit, sempre he trobat simptomàtica la frase típica de... "un altre cop eleccions?!"

PD: no sabia que tenies un blog! et linko immediatament! Records i cuida't!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Ei Gerard, jo tampoc sabia que tinguessis un bloc!

M'ha agradat...


Albert