Més sobre l'abstenció...

Des de Neòpolis hem apostat per anar més enllà de la prestació de serveis, a partir de la publicació al web de monogràfics i especials sobre temàtiques de contingut sociopolític. La Ciència Política i la Sociologia necessiten consolidar-se amb més mesura a les terres gironines i el nostre objectiu passa per poder aportar un granet de sorra en aquest sentit.

De moment hem publicat un monogràfic sobre participació ciutadana i, en breu, ho farem sobre les polítiques de joventut. També hem cregut convenient recollir opinions especialitzades sobre les possibles causes de l'elevada abstenció electoral registrada a les eleccions municipals del 27-M. Us avanço les reflexions de l'Agustí Bosch, professor de Comportament Polític a la UAB. Més endavant també penajré les reflexions d'en Salvador Cardús.


1.- L’elevat percentatge d’abstenció registrat durant les eleccions municipals catalanes es pot deure a varis motius relacionats amb les regles del joc, les estratègies polítiques, el context sociopolític o les actituds de governants i governats. Segons el seu punt de vista, quins creu que són els motius principals de l’abstenció política?

En els últims temps s'ha popularitzat una visió de la democràcia i de la participació que fan més èmfasi en els aspectes no electorals que no pas en els pròpiament electorals. En aquesta visió, a la participació pròpiament electoral se li ha atorgat una connotació conservadora, poc valuosa; mentre que la participació no electoral es difonia amb una connotació innovadora, positiva. Aquesta és una visió que ha transcendit a la societat i s'ha popularitzat. I que queda bé. La participació electoral ha davallat perquè ha adquirit una imatge convencional, conservadora, poc valuosa.

Però el problema no es limita a la dicotomia entre la participació convencional i la no convencional. El problema és més greu. Abasta una dicotomia més àmplia: la que separa els mecanismes de la "democràcia formal" dels mecanismes de la "democràcia substantiva". Una vegada més, en aquesta dicotomia hi ha un bàndol que queda bé, progressista, i innovador. I hi ha un bàndol al qual s’ha penjat el sant que es dedica a defensar valors rancis, conservadors i superats. Quan els mecanismes formals deixen de tenir una aparença "sagrada", no respectar-los esdevé fàcil, i votar esdevé prescindible.

2.- Quins elements creu que expliquen que a Catalunya la participació electoral hagi estat la més reduïda de tot l’estat?

L'abstenció catalana és fruit d'una imatge de la política especialment negativa que s'ha instal•lat en la societat catalana. En els últims cinc o sis anys aquest és, molt especialment, un mal català. Les sèries del CIS sobre avaluació retrospectiva de la situació política catalana mostren una obvietat: que la situació política catalana s'ha enrarit moltíssim des de l'any 2000 aproximadament. La imatge de l'activitat política (del "que hacer político" que en dirien els espanyols) era més virtuosa. Des de l'any 2000 més o menys, a Catalunya s'ha estès la imatge que la política és tota ella una activitat corrupta, inútil, i centrada en ella mateixa.

La pregunta a respondre és què ha estat generant aquesta imatge des d'aquell moment. La meva opinió és que aproximadament l'any 2000 marca el moment en el qual comença una estratègia de “acoso y derribo”. Aquesta estratègia comprèn acusacions de corrupció generalitzada, confecció mediàtica d'escàndols, atacs a la vida familiar dels adversaris, etc.

Curiosament, el 2003 no marca la fi d'aquesta estratègia, sinó que la intensifica. Per exemple, en cap traspàs de poder de la història d'Espanya s'han filtrat tantes presumptes auditories amb intenció d’acusació del govern anterior com en la de 2003. Aquesta intensificació arriba al seu màxim a principis de 2005 amb l'episodi del 3%. Si bé aquesta estratègia assoleix contenir electoralment a l'oposició, també provoca mals col•laterals a la imatge de l'activitat política, i això genera allunyament de la política i abstenció.

3.- La política local és la més propera a la ciutadania. De fet, el Punt publicava una noticia on sembla demostrar-se la rellevància de la proximitat entre política i societat; “La participació en municipis gironins de menys de 1.000 habitants s'ha situat en aquestes eleccions entre un 70 i un 90 per cent, molt per sobre de la mitjana de la demarcació i de la de tot Catalunya” (El Punt, 28/05/2007). Com s’explica, doncs, la davallada generalitzada de la participació? Creu que els municipis amb certa densitat de població no són capaços d’aprofitar la proximitat local?

Les zones urbanes són les que més han patit els dos fenòmens anteriors. Es normal que pateixin amb més intensitat els seus efectes.