The Killers · Mr. brightside

Més reflexions i valoracions....

Fèia dies que no penjava cap "post"! La feina, el desànim futbolístic generat pel Barça i, sincerament, un cap de setmana replert d'esports (Montmeló, Montreal, París...) són els motius d'aquest mini parèntesi. En tot cas, i seguint la línia del "post" anterior, tot seguit publico les reflexions d'en Salvador Cardús respecte l'abstenció registrada el 27-M. L'entrevista s'emmarca dins un breu especial sobre les municipals 07' que hem difòs a través del web corporatiu de Neòpolis.

1.- Tal i com avançava la introducció, l’elevat percentatge d’abstenció registrat durant les eleccions municipals catalanes es pot deure a varis motius relacionats amb les regles del joc, les estratègies polítiques, el context sociopolític o les actituds de governants i governats. Segons el seu punt de vista, quins creu que són els motius principals de l’abstenció política?

Crec que cal tenir en compte qüestions derivades del cicle polític –actualment, depressiu-, de la manca de discurs i propostes “fortes” i, certament, de les regles de joc que perverteixen l’expressió de la voluntat majoritària dels electors. Sempre, sense perdre de vista que cada vegada hi ha més mobilitat territorial que explica una proporció creixent de desvinculació amb les institucions locals, especialment a les “ciutats dormitori” del voltant de les capitals. I també cal comptar amb una abstenció tècnica –errors, absents, malalts...-. L’abstenció, tot i ser important, no crec que sigui greu.

2.- Quins elements creu que expliquen que a Catalunya la participació electoral hagi estat la més reduïda de tot l’estat?

El fet obvi que som un altre país, amb una altra lògica política. Aquí no es juga al bipartidisme, que sol polaritzar tota confrontació electoral, sinó que som als antípodes: els pactes cantats abans de votar que desmobilitzen tota possibilitat de canvi.


3.- La política local és la més propera a la ciutadania. De fet, el Punt publicava una noticia on sembla demostrar-se la rellevància de la proximitat entre política i societat; “La participació en municipis gironins de menys de 1.000 habitants s'ha situat en aquestes eleccions entre un 70 i un 90 per cent, molt per sobre de la mitjana de la demarcació i de la de tot Catalunya” (El Punt, 28/05/2007). Com s’explica, doncs, la davallada generalitzada de la participació? Creu que els municipis amb certa densitat de població no són capaços d’aprofitar la proximitat local?


No és la política local la que es propera al ciutadà, sinó el candidat. La política local pot ser tan llunyana com les altres, i si algú es preocupés de comprovar quines polítiques atribueix el ciutadà a cada nivell d’administració, alguns alcaldes tindrien un cobriment de cor. La gent no sabem de qui depèn la construcció de l’escola, perquè en realitat depèn de tothom, i també, en definitiva, del retorn d’impostos pagats a l’Estat. Als poblets, tothom es coneix, i això funciona com a mecanisme de coacció a favor de la participació. Res més.


4.- Vivim en una societat sobreinformada. En aquest sentit, què en pensa del model actual de comunicació política dels governs locals?


Més que informació, si parlem de política, el què circula és propaganda. Això sí, quan és la del govern de torn, a més, pagada amb els impostos de tothom. I, més enllà de la propaganda, hi sol haver soroll. D’informació, ben poca. Curiosament, no es tracten els afers de fons, que solen ser els que afecten els poders fàctics, i sobre els quals hi ha complicitat a l’hora de guardar silenci. Per posar un cas de Barcelona: contrasteu el soroll “informatiu” per la cessió del castell de Montjuïc amb el silenci que no s’ha trencat fins passades les eleccions sobre el retard de tres anys més en les obres del TGV. Amb això n’hi ha prou per explicar la consciència d’engany que té l’elector: no ens informen, ens estafen. En definitiva, la “política de comunicació” dels governs, també dels locals, ho té tot menys el fet de ser informació. En realitat, es comporten com a controladors de la informació, com si fossin en una multinacional que vetlla per la seva imatge, pressionant –o intoxicant- els mitjans de comunicació. I explica, en darrer terme, l’escassa radicalitat democràtica dels nostres dirigents.

Més sobre l'abstenció...

Des de Neòpolis hem apostat per anar més enllà de la prestació de serveis, a partir de la publicació al web de monogràfics i especials sobre temàtiques de contingut sociopolític. La Ciència Política i la Sociologia necessiten consolidar-se amb més mesura a les terres gironines i el nostre objectiu passa per poder aportar un granet de sorra en aquest sentit.

De moment hem publicat un monogràfic sobre participació ciutadana i, en breu, ho farem sobre les polítiques de joventut. També hem cregut convenient recollir opinions especialitzades sobre les possibles causes de l'elevada abstenció electoral registrada a les eleccions municipals del 27-M. Us avanço les reflexions de l'Agustí Bosch, professor de Comportament Polític a la UAB. Més endavant també penajré les reflexions d'en Salvador Cardús.


1.- L’elevat percentatge d’abstenció registrat durant les eleccions municipals catalanes es pot deure a varis motius relacionats amb les regles del joc, les estratègies polítiques, el context sociopolític o les actituds de governants i governats. Segons el seu punt de vista, quins creu que són els motius principals de l’abstenció política?

En els últims temps s'ha popularitzat una visió de la democràcia i de la participació que fan més èmfasi en els aspectes no electorals que no pas en els pròpiament electorals. En aquesta visió, a la participació pròpiament electoral se li ha atorgat una connotació conservadora, poc valuosa; mentre que la participació no electoral es difonia amb una connotació innovadora, positiva. Aquesta és una visió que ha transcendit a la societat i s'ha popularitzat. I que queda bé. La participació electoral ha davallat perquè ha adquirit una imatge convencional, conservadora, poc valuosa.

Però el problema no es limita a la dicotomia entre la participació convencional i la no convencional. El problema és més greu. Abasta una dicotomia més àmplia: la que separa els mecanismes de la "democràcia formal" dels mecanismes de la "democràcia substantiva". Una vegada més, en aquesta dicotomia hi ha un bàndol que queda bé, progressista, i innovador. I hi ha un bàndol al qual s’ha penjat el sant que es dedica a defensar valors rancis, conservadors i superats. Quan els mecanismes formals deixen de tenir una aparença "sagrada", no respectar-los esdevé fàcil, i votar esdevé prescindible.

2.- Quins elements creu que expliquen que a Catalunya la participació electoral hagi estat la més reduïda de tot l’estat?

L'abstenció catalana és fruit d'una imatge de la política especialment negativa que s'ha instal•lat en la societat catalana. En els últims cinc o sis anys aquest és, molt especialment, un mal català. Les sèries del CIS sobre avaluació retrospectiva de la situació política catalana mostren una obvietat: que la situació política catalana s'ha enrarit moltíssim des de l'any 2000 aproximadament. La imatge de l'activitat política (del "que hacer político" que en dirien els espanyols) era més virtuosa. Des de l'any 2000 més o menys, a Catalunya s'ha estès la imatge que la política és tota ella una activitat corrupta, inútil, i centrada en ella mateixa.

La pregunta a respondre és què ha estat generant aquesta imatge des d'aquell moment. La meva opinió és que aproximadament l'any 2000 marca el moment en el qual comença una estratègia de “acoso y derribo”. Aquesta estratègia comprèn acusacions de corrupció generalitzada, confecció mediàtica d'escàndols, atacs a la vida familiar dels adversaris, etc.

Curiosament, el 2003 no marca la fi d'aquesta estratègia, sinó que la intensifica. Per exemple, en cap traspàs de poder de la història d'Espanya s'han filtrat tantes presumptes auditories amb intenció d’acusació del govern anterior com en la de 2003. Aquesta intensificació arriba al seu màxim a principis de 2005 amb l'episodi del 3%. Si bé aquesta estratègia assoleix contenir electoralment a l'oposició, també provoca mals col•laterals a la imatge de l'activitat política, i això genera allunyament de la política i abstenció.

3.- La política local és la més propera a la ciutadania. De fet, el Punt publicava una noticia on sembla demostrar-se la rellevància de la proximitat entre política i societat; “La participació en municipis gironins de menys de 1.000 habitants s'ha situat en aquestes eleccions entre un 70 i un 90 per cent, molt per sobre de la mitjana de la demarcació i de la de tot Catalunya” (El Punt, 28/05/2007). Com s’explica, doncs, la davallada generalitzada de la participació? Creu que els municipis amb certa densitat de població no són capaços d’aprofitar la proximitat local?

Les zones urbanes són les que més han patit els dos fenòmens anteriors. Es normal que pateixin amb més intensitat els seus efectes.

Qui és el Sr. Anglada?

És bàsic, per la nostra salut democràtica, que tothom sàpiga qui és qui. Aquest senyor ha rebut gairebé el 20% dels vots a Vic amb un discurs extremadament populista.

Els Red Hot, un gran grup amb nou disc!

Red Hot Chili Peppers

Red Hot Chili Peppers are a Californian rock band who have combined aspects of funk and hip-hop with rock and roll, pioneering funk metal. The band started in 1983. more...

[via FoxyTunes / Red Hot Chili Peppers]

Ressaca electoral

Ja tenim resultats. Les campanyes s'han acabat i comença un nou periode de 4 anys als governs locals catalans. Ja era hora!!, perquè el context començava a saturar, alemenys a mi, i s'agraeix poder retornar a la vida real. En tot cas m'agradaria destacar, ràpidament, algun element d'aquestes eleccions que em semblen prou interessants.

No és per caure en els tòpics però el que més em preocupa és la gran abstenció a Catalunya. Caldria analitzar quants no van votar per pur "passotisme" i van preferir anar a la platja o veure la F-1 (on, per cert, no va haver-hi ni un avançament) i quants no van votar a consciència. La distinció és bàsica si volem entendre què carai passa. Em fa l'efecte que la tendència als governs de coalició comença a tenir molt a veure amb aquesta situació. Només cal preguntar a la gent que no va votar perquè no ho va fer. Almenys en el meu cas la majoria de respostes de la meva mini mostra eren: "votar?...perquè??...si no servirà de res...si tot està fet!!". Aquest sensació de vot no decisiu és un element que, d'entre d'altres, podria explicar la devallada de més del 10% de participació respecte les municpals catalanes del 2003. Ara bé, les regles del joc són aquestes i ningú està fent res que no estigui permès. Així doncs, un canvi del sistema electoral podria suposar certes modificacions en les actituds dels ciutadans.

Tot i això, mentre les regles no es midifiquin les coses també podrien tendir a canviar. M'explico: El PSC no ha arribat al milió de vots obtinguts en altres ocasions i, tot i això, les coalicions permeten que augmenti la seva quota de poder. Els seus socis a la Generalitat (ERC i IC-V), en canvi, sembla que estan patint una certa devallada. Per tant, entenc que aquest podria ser un dels motius que trenqués l'opció de coalició d'esquerres progressista ja que, el més normal, seria que ERC i IC-V tendeixin a altres estratègies amb l'objectiu de superar el desgast.

D'altra banda també crec destacable tenir en compte els resultats del País Valencià i de les Illes Balears. Tot i que Jaume Matas ha perdut la majoria, el PP voreja els 50% dels vots en ambdós territoris, la qual cosa és prou significativa i segueix dibuixant un escenari complexe, sobretot respecte a la defensa i l'ús de la llengua catalana.

Només em resta felicitar als nous regidors dels nostres municipis i demanar-los-hi que treballin amb rigorositat i professionalitat pel món local, el més proper als ciutadans!

Debat amb Ernest Benach

Acabo d'assistir a un debat amb el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, l'Ernest Benach. La sessió ha estat organitzada per ERC de Girona, a l'Estació Jove (on, per cert, no és la primera vegada que passo una calor horrorosa). Hem assistit a l'acte representants del teixit associatiu gironí. Jo sóc molt novell en l'àmbit associatiu, però em fa molta il·lusió anar-hi entrant. He assistit a l'acte, sobretot, perquè m'interessava escoltar les reflexions del President del nostre Parlament des d'aprop, i l'experiència ha estat, en termes generals, enriquidora.

El President, més que "clavar" un discurs eminentment electoralista, ha exposat una serie de reflexions de país que em semblen molt interessants, ja que coincideixen plenament amb la idea de fons de molts dels projectes que dinamitzem des de NEÒPOLIS. Això no vol dir, però, que el context electoralitsa no hi fos present. En tot cas ho he considerat un tema secundari; primer, perquè no voto a Girona capital i, segon, perquè després de tants dies amb multitud de missatges partidistes m'he creat una mena de cuirassa fictícia que no em treuré fins el dia 28 de maig.

En síntesi, el Sr. Benach ha exposat, molt millor que jo, una idea que ja vaig intentar explicar a l'article dedicat a les eleccions municipals. Bona part del discurs inicial s'ha centrat en la necessitat d'assumir i entendre el context actual on s'ubica Catalunya. Un entorn amb canvis constants i rapidíssims on les noves tecnologies han près un paper fonamental en la nostra vida diària. Aquesta realitat, derivada de la globalització, té repercussions locals i genera l'aparició de noves realitats i necessitats cada cop més específiques i sectorialitzades. Davant d'això, el teixit associatiu està jugant (com havia fet en l'època no democràtica) un paper fonamental a l'hora d'atendre i treballar noves problemàtiques socials de tot tipus,...fins i tot amb més rigurositat i èxit que la pròpia Administració. Per tant, dèia el President, som davant una gran oportunitat per començar a aplicar una nova manera de fer política assumint la necessitat de dialogar i implicar a la societat civil en els processos públics de presa de decisions (el pas del model de benestar al model relacional, que diem els politòlegs)

És important que alts dirigents del nostre país tinguin aquest punt de vista (siguin del partit que siguin) ja que, tot i ser fonamental, estem parlant d'un tema emergent i encara poc treballat a nivell pràctic. O si més no menys del que caldria (l'administració és lenta!!)

En tot cas he aprofitat la ronda d'interevencions per exposar que els que ens dediquem a dinamitzar la implicació dels ciutadans en la gestió pública, tenim la sensació d'estar un pèl sols (almenys jo) en el sentit que, tan governants com governats, no acaben de tenir assumida aquesta necessitat de canvi de model. En altres paraules, que cal passar del discurs al fet, del paper al carrer per no convertir aquesta oportunitat en una amenaça. La Generalitat està apostant per anar desenvolupant aquest model (sobretot des de la Direcció General de Participació Ciutadana, dirigida per un dels millors mestres que mai he tingut, en Quim Brugué), però tot i això, si no hi ha una voluntat política decidida en aquest sentit, i un esforç pedagògic de cares a la ciutadania el gran discurs de poc en haurà servit.

La resposta del Presidet Benach no ha estat malament, ha utilitzat un exemple del passat per intentar demostrar que el que ara pot semblar innecessari o llunyà es pot convertir en un tema prioritari de l'agenda política. Ha explicat com, des del moviment escolta, l'any 76, exposaven la necessitat de pensar i gestionar el medi ambient de forma sostenible. Llavors semblava una "utopia de hippies" i, en canvi, a hores d'ara és un tema cabdal. Esperem que amb la participació ciutadana passi el mateix, però més ràpid!!!...que el món canvia a passos de gegant!