TRANSVERSALITAT I GESTIÓ LOCAL

En una societat com l’actual les administracions públiques, sobretot de caràcter local, han d’assumir la necessitat de donar resposta a demandes i necessitats socials cada cop més complexes i sectorialitzades. En altres paraules; han de gestionar els efectes locals de l’era global. Les agendes locals s’han fet més complexes i és evident que cal adaptar els models de gestió a les noves realitats dels municipis. Als nostres pobles i a les nostres ciutats els valors i les pautes culturals s’han modificat, la sostenibilitat ambiental ha pres una rellevància cabdal, les polítiques de serveis personals són més complexes i específiques i la gestió del territori ha de tenir en compte elements que abans no es consideraven prioritaris, amb l’augment de tasques i complexitat en la gestió que això suposa.

Tot aquest seguit de canvis, ràpids i constants, han modificat les realitats locals i és evident que el model clàssic d’organització dels ajuntaments ja no és suficient per fer front als reptes que ens planteja el present i, sobretot, el futur de la nostra societat.

És en aquest context d’evolució on pren una rellevància clau el concepte transversalitat. Les administracions locals han de tenir molt clara la necessitat de basar la seva gestió en la transversalitat. Les noves necessitats i demandes socials són complexes i no afecten exclusivament a una sola àrea, departament o regidoria, sinó al conjunt de l’organització. Planificar la mobilitat, la promoció de la igualtat de gènere, les polítiques juvenils, l’atenció a la gent gran o la diversitat cultural no pot ser feina d’una sola àrea municipal. Si es volen implementar polítiques de qualitat calen actuacions integrals, que aprofitin sinèrgies i recursos.

És clar que treballar transversalment des de les administracions locals genera dificultats: pot semblar que manca temps, que es complica el ja complex treball que es desenvolupa autònomament des de cada àrea, que es depèn massa dels sobreesforç i voluntat dels tècnics, etc. I és precisament per això que els ajuntaments han de promoure reflexions internes per definir com treballar en equip entre àrees de forma realista i adaptada les característiques de cada municipi. Com qualsevol procés de millora som davant un repte que si no s’ha afrontat a hores d’ara, en breu s’haurà d’afrontar. I el primer pas per fer-ho rau en entendre la transversalitat com un nou concepte de gestió i com un instrument organitzatiu, que permet adaptar-se a les exigències d’una realitat que també és complexa.

En aquest sentit és interessant destacar els resultats obtinguts per algunes organitzacions locals que han iniciat aquest tipus de reflexions. En tots els casos es conclou que per tendir a models de gestió basats en la transversalitat cal assegurar uns requisits mínims. Primer de tot, calen compromisos polítics que apostin pel treball transversal com una necessitat estratègica, i això vol dir promoure el treball en equip i tenir una concepció integral de la ciutadania. També és imprescindible basar la gestió en la transparència i en la promoció i articulació de xarxes de participació, que impliquin als agents socials de la comunitat, que garanteixi el seu dret a estar informats, prendre part i ser consultats sobre aspectes rellevants de la política local.

Si som capaços de construir, a poc a poc i amb bona lletra, nous models de desenvolupament iniciarem un camí on les administracions locals deixarien de ser prestadores de serveis i esdevindrien motors articuladors de projectes col·lectius de ciutat. Quan abans comencem a treballar-hi, abans hi arribarem.