I si profesionalitzéssim la política local?

En articles anteriors he exposat reflexions respecte l'abstenció dels ciutadans en els comicis electorals. De ben segur que les propostes que fèia el Comité d'Experts sobre les característiques d'una improbable reforma de la Llei Elctoral ajudarien a reduir-la. Quan es parla d'abstenció sempre acostuma a sorgir la desconfiança vers els polítics de molts ciutadans. És en aquest sentit que considero imprescindible la necessitat de generar un debat respecte la necessitat de professionalitzar la política i, especialment, la política local. Quina empresa delega la responsabilitat de gestionar milers d'€uros a una persona sense bagatge i formació en el seu àmbit. Potser és una opinió massa personal, però crec que la gestió de la cosa pública no és quelcom banal i que, per tant, no seria gens extrany exigir certs nivells de professionalitat als polítics. D'aquesta manera els partits haurien de promoure processos de selecció per omplir les llistes i moltes persones formades i preparades considerarien la possibilitat de dedicar-se a la política, a diferència de l'actulaitat. Els polítics haurien de cobrar més del que cobren actualment, ara bé, haurien d'estar capacitats i retre comptes.

MUSE, inici d'un espectacle

La qualitat del video és mínima però no em podia estar de penjar un fragment (casolà) d'un dels directes més explosius que mai he viscut: els Muse al FIB 2007, tot un privilegi! Visca la bona música en directe!

El tercer sector al món local, un pilar fonamental

Per qüestions professionals he tingut la sort d'analitzar, conèixer i compartir la realitat associativa de diversos municipis gironins i d'altres indrets de la geografia catalana. Com he dit en altres ocasions, entenc que la seva funció social és i serà cada cop més imprescindible per garantir un desenvolupament adaptat a les complexes necessitats de la societat actual en àmbits com la cultura, l'assistència als col·lectius amb risc d'exclusió, la promoció econòmica o l'esport. Per aquest motiu és fonamental que les administracions públiques entenguin aquesta realitat i dissenyin polítiques públiques de suport a les entitats.

Tot i les seves fortaleses, quan s'analitzen els punts febles de les entitats hom s'adona que existeixen certs elements de debilitat que es repeteixen a tots els municipis, siguin grans o petits, de mar o de muntanya (per dir-ho d'alguna manera). A l'hora d'analitzar l'estat del teixit associatiu a nivell local, els representants de les entitats destaquen debilitats:

INTERNES: Les dificultats de relleu generacional són un problema bastant compartit. "No trobem joves disposats a continuar amb la feina feta".

EN LES RELACIONS AJUNTAMENT - ENTITATS: També acostuma a coincidir arreu la sensació de manca de planificació i estructuració de les relacions entre els ajuntaments i el teixit associatiu. L'atorgament poc transparent de subvencions, les descordinacions en l'ús dels equipaments públics o en l'organització d'activitats o la manca d'informació de qualitat són els exemples més repetits.

EN LES RELACIONS ENTRE ENTITATS: Es reconeix que en moltes ocasions les entitats deixen en segon terme el coneixment i el treball conjunt amb la resta d'entitats, prioritzant el seu desenvolupamnt intern. És clar que més i millors relacions serien sinònim de beneficis per al conjunt de la col·lectivitat / municipi.

Davant aquesta situació, i reiterant la rellevància de les entitats en la gestió i desenvolupament de a societat d'avui, és necessari apostar per polítiques locals que prioritzin la definció compartida (entitats - ajuntaments) d'accions de millora en aquest sentit.

És de sentit comú,...és el millor per a tots (fins i tot per als ciutadans no associats!!)

NTIC, un recurs poc explotat

Bé, després d'unes setmanes amb el bloc poc utilitzat m'agradaria escriure una petita reflexió respecte l'ús insuficient de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) per part del sector públic. Fa uns dies vaig llegir a l'Avui una notícia on s'explicava un nou servei de "La Caixa": La Caixa posa en marxa un pla pilot de seguretat en els seus caixers automàtics que permet llegir el patró de les venes del palmell de la mà de cada individu. És evident i notori que el sector privat ha entès els beneficis del nou mil·leni i, com és lògic, aprofita els avenços tecnològics per millorar la prestació dels seus serveis. El sector públic, en canvi, no acaba de treure la utilitat pràctica que ens ofereixen les noves tecnologies. Amb això no vull dir, ni molt menys, que no les utilizi. Existeixen línies de subvencions per promoure el seu ús als Ajuntaments, la qual cosa marca una bona línia, però com sempre...anem lents. Crec que els gestors públics haurien de pensar en aplicacions més eficients d'aquest tipus d'instuments. Sempre des d'una perspectiva social. Que les noves tecnologies han invaït els nostres temps és una evidència. A més, crec que, a diferència del que pot semblar, potenciar l'ús de les noves tecnologies al sector públic hauria de servir per reduir la clivella tecnològica que viu la nostra societat, amb cursos per a determinats col·lectius als equipaments de proximitat o amb xarxes Wi-fi assequibles per a tothom. Cal facilitar les coses als ciutadans. El que no pot ser és que compri el cafè, faci transfarències bancàries o compri entrades pel concert dels Police per internet i, en canvi, estigui obligat a vistar el meu Ajuntament per empadronar-me. Les coses canvien i avancen molt ràpid i cal tenir-ho molt en compte, l'empresa privada ja ho ha entès!

The Killers · Mr. brightside

Més reflexions i valoracions....

Fèia dies que no penjava cap "post"! La feina, el desànim futbolístic generat pel Barça i, sincerament, un cap de setmana replert d'esports (Montmeló, Montreal, París...) són els motius d'aquest mini parèntesi. En tot cas, i seguint la línia del "post" anterior, tot seguit publico les reflexions d'en Salvador Cardús respecte l'abstenció registrada el 27-M. L'entrevista s'emmarca dins un breu especial sobre les municipals 07' que hem difòs a través del web corporatiu de Neòpolis.

1.- Tal i com avançava la introducció, l’elevat percentatge d’abstenció registrat durant les eleccions municipals catalanes es pot deure a varis motius relacionats amb les regles del joc, les estratègies polítiques, el context sociopolític o les actituds de governants i governats. Segons el seu punt de vista, quins creu que són els motius principals de l’abstenció política?

Crec que cal tenir en compte qüestions derivades del cicle polític –actualment, depressiu-, de la manca de discurs i propostes “fortes” i, certament, de les regles de joc que perverteixen l’expressió de la voluntat majoritària dels electors. Sempre, sense perdre de vista que cada vegada hi ha més mobilitat territorial que explica una proporció creixent de desvinculació amb les institucions locals, especialment a les “ciutats dormitori” del voltant de les capitals. I també cal comptar amb una abstenció tècnica –errors, absents, malalts...-. L’abstenció, tot i ser important, no crec que sigui greu.

2.- Quins elements creu que expliquen que a Catalunya la participació electoral hagi estat la més reduïda de tot l’estat?

El fet obvi que som un altre país, amb una altra lògica política. Aquí no es juga al bipartidisme, que sol polaritzar tota confrontació electoral, sinó que som als antípodes: els pactes cantats abans de votar que desmobilitzen tota possibilitat de canvi.


3.- La política local és la més propera a la ciutadania. De fet, el Punt publicava una noticia on sembla demostrar-se la rellevància de la proximitat entre política i societat; “La participació en municipis gironins de menys de 1.000 habitants s'ha situat en aquestes eleccions entre un 70 i un 90 per cent, molt per sobre de la mitjana de la demarcació i de la de tot Catalunya” (El Punt, 28/05/2007). Com s’explica, doncs, la davallada generalitzada de la participació? Creu que els municipis amb certa densitat de població no són capaços d’aprofitar la proximitat local?


No és la política local la que es propera al ciutadà, sinó el candidat. La política local pot ser tan llunyana com les altres, i si algú es preocupés de comprovar quines polítiques atribueix el ciutadà a cada nivell d’administració, alguns alcaldes tindrien un cobriment de cor. La gent no sabem de qui depèn la construcció de l’escola, perquè en realitat depèn de tothom, i també, en definitiva, del retorn d’impostos pagats a l’Estat. Als poblets, tothom es coneix, i això funciona com a mecanisme de coacció a favor de la participació. Res més.


4.- Vivim en una societat sobreinformada. En aquest sentit, què en pensa del model actual de comunicació política dels governs locals?


Més que informació, si parlem de política, el què circula és propaganda. Això sí, quan és la del govern de torn, a més, pagada amb els impostos de tothom. I, més enllà de la propaganda, hi sol haver soroll. D’informació, ben poca. Curiosament, no es tracten els afers de fons, que solen ser els que afecten els poders fàctics, i sobre els quals hi ha complicitat a l’hora de guardar silenci. Per posar un cas de Barcelona: contrasteu el soroll “informatiu” per la cessió del castell de Montjuïc amb el silenci que no s’ha trencat fins passades les eleccions sobre el retard de tres anys més en les obres del TGV. Amb això n’hi ha prou per explicar la consciència d’engany que té l’elector: no ens informen, ens estafen. En definitiva, la “política de comunicació” dels governs, també dels locals, ho té tot menys el fet de ser informació. En realitat, es comporten com a controladors de la informació, com si fossin en una multinacional que vetlla per la seva imatge, pressionant –o intoxicant- els mitjans de comunicació. I explica, en darrer terme, l’escassa radicalitat democràtica dels nostres dirigents.

Més sobre l'abstenció...

Des de Neòpolis hem apostat per anar més enllà de la prestació de serveis, a partir de la publicació al web de monogràfics i especials sobre temàtiques de contingut sociopolític. La Ciència Política i la Sociologia necessiten consolidar-se amb més mesura a les terres gironines i el nostre objectiu passa per poder aportar un granet de sorra en aquest sentit.

De moment hem publicat un monogràfic sobre participació ciutadana i, en breu, ho farem sobre les polítiques de joventut. També hem cregut convenient recollir opinions especialitzades sobre les possibles causes de l'elevada abstenció electoral registrada a les eleccions municipals del 27-M. Us avanço les reflexions de l'Agustí Bosch, professor de Comportament Polític a la UAB. Més endavant també penajré les reflexions d'en Salvador Cardús.


1.- L’elevat percentatge d’abstenció registrat durant les eleccions municipals catalanes es pot deure a varis motius relacionats amb les regles del joc, les estratègies polítiques, el context sociopolític o les actituds de governants i governats. Segons el seu punt de vista, quins creu que són els motius principals de l’abstenció política?

En els últims temps s'ha popularitzat una visió de la democràcia i de la participació que fan més èmfasi en els aspectes no electorals que no pas en els pròpiament electorals. En aquesta visió, a la participació pròpiament electoral se li ha atorgat una connotació conservadora, poc valuosa; mentre que la participació no electoral es difonia amb una connotació innovadora, positiva. Aquesta és una visió que ha transcendit a la societat i s'ha popularitzat. I que queda bé. La participació electoral ha davallat perquè ha adquirit una imatge convencional, conservadora, poc valuosa.

Però el problema no es limita a la dicotomia entre la participació convencional i la no convencional. El problema és més greu. Abasta una dicotomia més àmplia: la que separa els mecanismes de la "democràcia formal" dels mecanismes de la "democràcia substantiva". Una vegada més, en aquesta dicotomia hi ha un bàndol que queda bé, progressista, i innovador. I hi ha un bàndol al qual s’ha penjat el sant que es dedica a defensar valors rancis, conservadors i superats. Quan els mecanismes formals deixen de tenir una aparença "sagrada", no respectar-los esdevé fàcil, i votar esdevé prescindible.

2.- Quins elements creu que expliquen que a Catalunya la participació electoral hagi estat la més reduïda de tot l’estat?

L'abstenció catalana és fruit d'una imatge de la política especialment negativa que s'ha instal•lat en la societat catalana. En els últims cinc o sis anys aquest és, molt especialment, un mal català. Les sèries del CIS sobre avaluació retrospectiva de la situació política catalana mostren una obvietat: que la situació política catalana s'ha enrarit moltíssim des de l'any 2000 aproximadament. La imatge de l'activitat política (del "que hacer político" que en dirien els espanyols) era més virtuosa. Des de l'any 2000 més o menys, a Catalunya s'ha estès la imatge que la política és tota ella una activitat corrupta, inútil, i centrada en ella mateixa.

La pregunta a respondre és què ha estat generant aquesta imatge des d'aquell moment. La meva opinió és que aproximadament l'any 2000 marca el moment en el qual comença una estratègia de “acoso y derribo”. Aquesta estratègia comprèn acusacions de corrupció generalitzada, confecció mediàtica d'escàndols, atacs a la vida familiar dels adversaris, etc.

Curiosament, el 2003 no marca la fi d'aquesta estratègia, sinó que la intensifica. Per exemple, en cap traspàs de poder de la història d'Espanya s'han filtrat tantes presumptes auditories amb intenció d’acusació del govern anterior com en la de 2003. Aquesta intensificació arriba al seu màxim a principis de 2005 amb l'episodi del 3%. Si bé aquesta estratègia assoleix contenir electoralment a l'oposició, també provoca mals col•laterals a la imatge de l'activitat política, i això genera allunyament de la política i abstenció.

3.- La política local és la més propera a la ciutadania. De fet, el Punt publicava una noticia on sembla demostrar-se la rellevància de la proximitat entre política i societat; “La participació en municipis gironins de menys de 1.000 habitants s'ha situat en aquestes eleccions entre un 70 i un 90 per cent, molt per sobre de la mitjana de la demarcació i de la de tot Catalunya” (El Punt, 28/05/2007). Com s’explica, doncs, la davallada generalitzada de la participació? Creu que els municipis amb certa densitat de població no són capaços d’aprofitar la proximitat local?

Les zones urbanes són les que més han patit els dos fenòmens anteriors. Es normal que pateixin amb més intensitat els seus efectes.

Qui és el Sr. Anglada?

És bàsic, per la nostra salut democràtica, que tothom sàpiga qui és qui. Aquest senyor ha rebut gairebé el 20% dels vots a Vic amb un discurs extremadament populista.

Els Red Hot, un gran grup amb nou disc!

Red Hot Chili Peppers

Red Hot Chili Peppers are a Californian rock band who have combined aspects of funk and hip-hop with rock and roll, pioneering funk metal. The band started in 1983. more...

[via FoxyTunes / Red Hot Chili Peppers]

Ressaca electoral

Ja tenim resultats. Les campanyes s'han acabat i comença un nou periode de 4 anys als governs locals catalans. Ja era hora!!, perquè el context començava a saturar, alemenys a mi, i s'agraeix poder retornar a la vida real. En tot cas m'agradaria destacar, ràpidament, algun element d'aquestes eleccions que em semblen prou interessants.

No és per caure en els tòpics però el que més em preocupa és la gran abstenció a Catalunya. Caldria analitzar quants no van votar per pur "passotisme" i van preferir anar a la platja o veure la F-1 (on, per cert, no va haver-hi ni un avançament) i quants no van votar a consciència. La distinció és bàsica si volem entendre què carai passa. Em fa l'efecte que la tendència als governs de coalició comença a tenir molt a veure amb aquesta situació. Només cal preguntar a la gent que no va votar perquè no ho va fer. Almenys en el meu cas la majoria de respostes de la meva mini mostra eren: "votar?...perquè??...si no servirà de res...si tot està fet!!". Aquest sensació de vot no decisiu és un element que, d'entre d'altres, podria explicar la devallada de més del 10% de participació respecte les municpals catalanes del 2003. Ara bé, les regles del joc són aquestes i ningú està fent res que no estigui permès. Així doncs, un canvi del sistema electoral podria suposar certes modificacions en les actituds dels ciutadans.

Tot i això, mentre les regles no es midifiquin les coses també podrien tendir a canviar. M'explico: El PSC no ha arribat al milió de vots obtinguts en altres ocasions i, tot i això, les coalicions permeten que augmenti la seva quota de poder. Els seus socis a la Generalitat (ERC i IC-V), en canvi, sembla que estan patint una certa devallada. Per tant, entenc que aquest podria ser un dels motius que trenqués l'opció de coalició d'esquerres progressista ja que, el més normal, seria que ERC i IC-V tendeixin a altres estratègies amb l'objectiu de superar el desgast.

D'altra banda també crec destacable tenir en compte els resultats del País Valencià i de les Illes Balears. Tot i que Jaume Matas ha perdut la majoria, el PP voreja els 50% dels vots en ambdós territoris, la qual cosa és prou significativa i segueix dibuixant un escenari complexe, sobretot respecte a la defensa i l'ús de la llengua catalana.

Només em resta felicitar als nous regidors dels nostres municipis i demanar-los-hi que treballin amb rigorositat i professionalitat pel món local, el més proper als ciutadans!

Debat amb Ernest Benach

Acabo d'assistir a un debat amb el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, l'Ernest Benach. La sessió ha estat organitzada per ERC de Girona, a l'Estació Jove (on, per cert, no és la primera vegada que passo una calor horrorosa). Hem assistit a l'acte representants del teixit associatiu gironí. Jo sóc molt novell en l'àmbit associatiu, però em fa molta il·lusió anar-hi entrant. He assistit a l'acte, sobretot, perquè m'interessava escoltar les reflexions del President del nostre Parlament des d'aprop, i l'experiència ha estat, en termes generals, enriquidora.

El President, més que "clavar" un discurs eminentment electoralista, ha exposat una serie de reflexions de país que em semblen molt interessants, ja que coincideixen plenament amb la idea de fons de molts dels projectes que dinamitzem des de NEÒPOLIS. Això no vol dir, però, que el context electoralitsa no hi fos present. En tot cas ho he considerat un tema secundari; primer, perquè no voto a Girona capital i, segon, perquè després de tants dies amb multitud de missatges partidistes m'he creat una mena de cuirassa fictícia que no em treuré fins el dia 28 de maig.

En síntesi, el Sr. Benach ha exposat, molt millor que jo, una idea que ja vaig intentar explicar a l'article dedicat a les eleccions municipals. Bona part del discurs inicial s'ha centrat en la necessitat d'assumir i entendre el context actual on s'ubica Catalunya. Un entorn amb canvis constants i rapidíssims on les noves tecnologies han près un paper fonamental en la nostra vida diària. Aquesta realitat, derivada de la globalització, té repercussions locals i genera l'aparició de noves realitats i necessitats cada cop més específiques i sectorialitzades. Davant d'això, el teixit associatiu està jugant (com havia fet en l'època no democràtica) un paper fonamental a l'hora d'atendre i treballar noves problemàtiques socials de tot tipus,...fins i tot amb més rigurositat i èxit que la pròpia Administració. Per tant, dèia el President, som davant una gran oportunitat per començar a aplicar una nova manera de fer política assumint la necessitat de dialogar i implicar a la societat civil en els processos públics de presa de decisions (el pas del model de benestar al model relacional, que diem els politòlegs)

És important que alts dirigents del nostre país tinguin aquest punt de vista (siguin del partit que siguin) ja que, tot i ser fonamental, estem parlant d'un tema emergent i encara poc treballat a nivell pràctic. O si més no menys del que caldria (l'administració és lenta!!)

En tot cas he aprofitat la ronda d'interevencions per exposar que els que ens dediquem a dinamitzar la implicació dels ciutadans en la gestió pública, tenim la sensació d'estar un pèl sols (almenys jo) en el sentit que, tan governants com governats, no acaben de tenir assumida aquesta necessitat de canvi de model. En altres paraules, que cal passar del discurs al fet, del paper al carrer per no convertir aquesta oportunitat en una amenaça. La Generalitat està apostant per anar desenvolupant aquest model (sobretot des de la Direcció General de Participació Ciutadana, dirigida per un dels millors mestres que mai he tingut, en Quim Brugué), però tot i això, si no hi ha una voluntat política decidida en aquest sentit, i un esforç pedagògic de cares a la ciutadania el gran discurs de poc en haurà servit.

La resposta del Presidet Benach no ha estat malament, ha utilitzat un exemple del passat per intentar demostrar que el que ara pot semblar innecessari o llunyà es pot convertir en un tema prioritari de l'agenda política. Ha explicat com, des del moviment escolta, l'any 76, exposaven la necessitat de pensar i gestionar el medi ambient de forma sostenible. Llavors semblava una "utopia de hippies" i, en canvi, a hores d'ara és un tema cabdal. Esperem que amb la participació ciutadana passi el mateix, però més ràpid!!!...que el món canvia a passos de gegant!

Vine a veure Èric i l'Exèrcit del Fènix, al Borràs

Òmnium Gironès té la intenció d'organitzar un viatge en autocar cap a Barcelona per assistir a la representació de l'obra "Èric i l'exèrcit del Fènix". La data triada per a l'excursió és el divendres 8 de juny, i la sessió és a 2/4 de 10 del vespre. Els preus s'haurien de confirmar, perquè en funció de la gent que fóssim, podrien negociar-se condicions especials. En qualsevol dels casos, els socis d'Òmnium hi tindrien una tarifa especial.

Tots aquells que puguéssiu estar interessats en aquesta sortida, si us plau, envieu un correu electrònic a girones@omnium.cat per tal que puguem fer una previsió aproximada de la gent que podríem arribar a ser.

Us animo a venir...i a fer-ne difusió!

Bona feina...però un pèl tard

Com haurien canviat les coses si el Madrid no marca, per segona setmana consecutiva, el gol de la victòria in extremis. Tot i això podem ser més optimistes que fa unes hores. Al dependre del Madrid hem d'esperar que el cap de setmana vinent el Depor, a diferència d'avui amb el Sevilla (que encara estan vius, i molt!) ens recordi les èpoques de Bebeto, Fran i companyia...i nosaltres a guanyar! I al Madrid encara li queda el Saragossa! És interessant escoltar com han canviat els estats d'ànims als mitjans barcelonistes. Estic escoltant el programa d'en Basté a Rac1 i les opinions són, de cop, molt més optimistes i esperançades, tot i que en Sergi Mas no es cansa de recordar que no hi ha debat si el Madrid no punxa.

Portem uns caps de setmana molt bojos. En el fons déu ser un símptoma del nivell de la Lliga d'aquest any, boja. Avui, a més, he pogut viure aquesta bogeria en directe; ho he vist per internet, amb el portàtil conectat a la TV. La qualitat de la imatge no és molt bona, però s'agraeix poder veure el Barça a casa i no haver d'anar al bar.

En fi! Encara tenim opcions, llàstima que haguem de dependre del resultat d'un altre! S'ha reaccionat tard! Ara bé, si això ha de servir per viure un final de Lliga èpic a favor del Barça, endavant! De fet, li dóna més sentit a tot plegat perquè en el fons...el futbol és així, no?

Girona, dues cares d'una mateixa moneda

Recordo, amb certa melancolia (perquè no dir-ho) com de satisfet em sentia quan, al bar de la Plaça Cívica de l'Autònoma, em sentia orgullós de ser gironí i no parava de recordar-ho als companys de cafè, cartes i birra (majoritàriament mataronins). I és que me'n sento orgullós, i molt, de ser de Girona; no només de la capital sinó de la demarcació en general. L'accent tancat dels gironins era motiu de comentaris i rialles, si més no pel tret diferencial. Però tot i això, quedar de tant en tant amb els companys de facultat a "fotre" un esmorzar de botifarra, all i oli i vi o uns cargols de la Barca de Bescanó per dinar, sempre era benvingut!

Sempre he tingut clar que anar a estudiar a Barcelona em va obrir els ulls. Em vaig adonar del tot que m'agrada ser de Girona, ja se sap, som endogàmics, això no ens ho treu ningú. Tenim mar i muntanya, qualitat de vida, patrimoni... Considero, però, que encara queda molt camí per recórrer per situar Girona al lloc on es mereix, des d'un punt de vista nacional. Calen més i millors comunicacions amb la resta del país, més inversions i més descentralització. Girona pot aportar molt a una Catalunya en xarxa, com a referent de certs sectors econòmics i culturals, per exemple.

Tot i això, però, Girona també té una altra cara. Retornar de Barcelona i engegar la vida professional a Girona m'ha ajudat a veure-ho. Ja ho he vançat abans quan dèia que érem endogàmics. Aquest tancament en nosaltres mateixos determina actituds, i això es nota. Dos exemples.

1- Fa dos o tres anys vam engegar, per encàrrec de l'Ajuntament, un debat ciutadà a Girona ciutat per reflexionar sobre el procés d'inserció sociolaboral del joves. Entre d'altres coses vam concloure que existeix un cert decalatge entre el que l’empresari demana al treballador jove i el que el jove espera de l’empresari. Avui, existeix una diferència clara entre els valors dels empresaris gironins i els dels joves, que només podran trobar punts en comú dialogant i entenent a l’altra part. La millora de les condicions del mercat, doncs, passa per generar consensos que comencin a repercutir en fets i no en discursos D’aquesta manera milloraríem les condicions del nostre mercat i s’avançaria cap a una Girona més cohesionada. Doncs bé, aquesta situació és molt difícil de solucionar a Girona. Som molt endogàmics, i tot el que suposi adaptar-se a noves maneres de fer es veu amb recel.

2- Pel mateix motiu, en moltes ocasions, costa que s'inverteixi en accions de valor afegit, en noves eines i nous models de treball (en la majoria d'ocasions extremadament consolidats a Barcelona) organitzar un esdeveniment per guanyar imatge i dirigir-se al públic potencial, fer una enquesta de valoració dels serveis, flexibilitzar els horaris de treball, escoltar els treballadors per millorar internament, etc, etc, etc. Són accions que en massa ocasions es veuen massa llunyanes, diferents al que "s'ha fet tota la vida"...i massa cares!

Aquest tancament ens perjudica, i frena el nostre desenvolupament. Tot i això crec fermament amb l'aportació que podem fer els joves a un canvi de mentalitat en aquest sentit. N'estic convençut: els joves hem de trencar l'endogàmia gironina. És més, espero que els nostres fills facin el mateix amb nosaltres i aportin nous plantejaments i maneres de fer, només faltaria.

Queda clar doncs, que veure i viure Girona vol dir veure i viure dues cares d'una mateixa moneda!

27-M : Eleccions municipals, una gran oportunitat

El proper diumenge 27 de maig se celebraran les vuitenes eleccions municipals, des de la instauració de la democràcia a Catalunya. Els temps han canviat i, si volem avançar i millorar, ho hem de tenir clar.

Vivim en un món globalitzat, en una època de canvis ràpids i constants. Assumir i adaptar-se a aquests canvis no és gens fàcil. Els municipis i els seus vilatans observen com l’entorn on viuen i es relacionen socialment varia, canvia, es modifica. Amb poc temps, s’ha passat de comunitats amb llengües i religió única a un paisatge multicultural. Certs col·lectius socials (com els joves o la gent gran) pateixen problemàtiques noves i més específiques que mai. El mercat de treball pateix canvis més que rellevants, a conseqüència de les sinèrgies econòmiques globals que han fet aparèixer nous conflictes i problemes al món laboral. El territori pateix modificacions substancials. L’habitatge s’encareix a ritmes trepidants... En definitiva, vivim en una nova realitat social. Som ciutadans del S.XXI, amb tots els beneficis i problemes que això comporta. El més coherent, doncs, és pensar en accions que ens permetin adaptar-nos al nou mil·lenni per tal de no perdre el tren de l’evolució social, territorial i econòmica.

Durant la campanya electoral, ja engegada, sentirem a parlar, més que mai, de planificacions urbanístiques, equipaments de proximitat, transport públic, dinamitzacions comercials, suport a entitats cíviques, participació ciutadana... i un llarg etcètera. En definitiva, de polítiques de proximitat que repercuteixen directament en la nostra vida quotidiana.

Precisament per tot això, per les repercussions tangibles de la política local, i per la complexitat que suposa gestionar-les, hem d'esperar dels polítics que acabin accedint als governs municipals que tinguin molt en compte aquesta realitat, i que treballin amb criteris de professionalitat, rigor i maduresa política. Només amb aquest plantejament podrem avançar socialment... i com a nació . Només així posarem les bases per augmentar la maduresa democràtica que Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, trobava a faltar a l’acte de dimarts passat, organitzat per l'entitat amb el lema Nosaltres decidim: dignitat nacional.

Cal aprofitar l'oportunitat que suposa començar de nou als Ajuntaments, o si més no, amb les piles carregades. Sobretot evitant frustrar expectatives ciutadanes, i aprofitant la proximitat per demostrar que la política va més enllà dels titulars. I per aconseguir-ho fan falta dos requisits, potser no suficients, però extremadament necessaris: recursos supramunicipals i capacitats locals.

Encara no m'ho crec

Qui m’ho hauria dit mentre em decidia a tenir bloc; el primer escrit... sobre el Barça. No sé si per pura coincidència amb el moment de crear el bloc o perquè veure el gol del Betis al minut 89 m’ha deixat tocat i no me’n puc estar de compartir-ho. En tot cas m’ha semblat que podia estar bé anar escrivint cada diumenge fins que acabi la temporada, per això d’anar agafant hàbits de blocaire.

Ja sabem que això del futbol és com és, i que un dia ets a dalt i l’altre a baix. Però quan el que surt amb la cua entre cames és el Barça i el que s’ho vol menjar tot és el Madrid... emprenya. Fa temps que a Madrid no guanyen res i si ho fan (desitjo que no) serà per què el Barça l’haurà ressuscitat.

No dic res de nou, però em sembla claríssim que el problema del Barça és d'actitud. Per tant, només ens queda que s’hi posin, i a esperar que el Madrid ensopegui. Malauradament, em sembla que som molts els que no ho veiem amb el punt de vista de no fa gaire mesos. A veure què passa...